Reseña: ÀNIMA TATUADA by Matha Bazell

Ingenio y suspense en un thriller brillante: versión en catalán y castellano

Con la novela de Octavi Franch sucede una cosa muy curiosa: no parece una lectura; más bien se tiene la impresión de estar escuchando la historia por boca misma de su autor. Ágil y llena de detalles, al leerle te deslizas por las palabras con un interés que va creciendo conforme avanza la historia.

Un thriller realmente interesante, con momentos donde esa agilidad se torna en revelaciones sorprendentes que no hacen más que confirmar las razones por la que esta obra haya recibido los premios que ha recibido.

Sinopsis

Ariadna Guiu, una nena de 5 anys, ha estat segrestada. El seu raptor ha enviat un missatge tan brutal com diàfan: el dit menuell de la seva mà esquerra escapçat. Des del primer instant, el caporal dels Mossos d’Esquadra encarregat del cas i el gos de la família, el Drac, són els únics que sospiten de la Lídia, la parella sentimental de l’Arnau, el pare de la petita captiva. Guanyadora dels prestigiosos premis de narrativa Alfons el Magnànim i Òmnium Cultural, aquesta és la primera novel·la escrita en clau de thriller per l’escriptor especialitzat en aquest gènere literari Octavi Franch.

Breve extracto

Esgarraparia els minuts que encara disposava per obrir el paquet que li havien lliurat a la missatgeria.

Va col·locar-lo enmig de l’escriptori. Amb les tisores tallà el paper gruixut. Dins hi va trobar una capsa de VHS: El Príncep Blau i el Bosc Encantat. Va sacsejar-la: no hi havia cap cinta, però sí alguna cosa que hi ballava. Després de prémer-ne la tanca, hi va trobar una pilota de paper de plata de la mida d’un guix sense encetar. Un cop desfet el garbuix d’alumini, un altre paper, però aquest de carta, reciclable. Escrit amb la cal·ligrafia inconfusible de la seva filla, un paràgraf encapçalat amb el seu nom:

Senyor Arnau Guiu,

Acomiadi’s de la seva filla. No la tornarà a veure. Ara és meva.

Soc la seva nova família.

Va trontollar tot ell. Què? Com? Qui? Seguidament, va desembolicar el bunyol de paper de plata. Dins hi va trobar un dit, el petit de la mà esquerra. L’havia besat milions de vegades. Ara només era un tros de carn morta amb grumolls de sang resseca.