Carola Milà pren la paraula: llegir Feliçment, jo sóc una dona

Feliçment, jo sóc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, pren forma de memòries: Carola Milà explica la seva vida. La pregunta que travessa el llibre no és només què li ha passat, sinó qui ha tingut el poder de dir-li com havia de ser.

Imaginem una dona que obre un quadern i comença a explicar-se. Hi hauria records que els altres considerarien importants, episodis que preferirien oblidar i decisions que potser jutjarien amb massa facilitat. A Feliçment, jo sóc una dona, publicada el 1969, Maria Aurèlia Capmany converteix aquest acte d’escriure en el centre d’una novel·la viva i incòmoda. La protagonista, Carola Milà, rep l’encàrrec de redactar les seves memòries. Però, un cop pren la paraula, ja no es deixa reduir a un exemple que algú pugui ordenar des de fora.

Capmany no ens ofereix una heroïna impecable. Ens posa davant una veu que observa, recorda i prova d’entendre els camins pels quals ha passat. Aquest és un dels atractius del llibre: llegim una vida singular i, al mateix temps, les normes socials que l’han envoltada. La distància entre una cosa i l’altra genera humor, contradiccions i preguntes que continuen obertes. El relat ens demana que parem atenció tant als fets com a la manera de contar-los: una mateixa vida pot canviar de significat segons qui n’organitzi els capítols.

Una vida escrita per qui l’ha viscuda

La fitxa didàctica del Departament d’Educació distingeix amb claredat l’autora de la narradora: Capmany inventa Carola, i és Carola qui explica bona part de la seva infantesa i adolescència en primera persona. Aquesta construcció és decisiva. Quan una protagonista parla de si mateixa, el lector no rep una sentència definitiva sobre ella, sinó una versió elaborada des de la memòria. Pot escoltar-la i, alhora, preguntar-se què calla, què subratlla i per què.

La forma de les memòries fa visible un problema que va més enllà de la ficció. Sovint coneixem la vida de les dones a través de documents o judicis escrits per altres persones. Aquí, en canvi, la protagonista ocupa el lloc de qui narra. No és una garantia que ho expliqui tot, però sí una manera de discutir el dret a donar sentit a la pròpia experiència.

Els papers que la societat reparteix

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana assenyala que Carola és una dona pràcticament sense el pes d’una nissaga familiar, a diferència d’altres protagonistes de Capmany. El que pren relleu és la seva condició de dona. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la novel·la mostra com determinats ambients socials li van donant formes a les quals s’adapta. Aquesta idea ajuda a llegir el títol sense donar-lo per resolt: què vol dir, exactament, ser «feliçment» una dona quan cadascun dels espais que travesses espera una cosa diferent de tu?

La Barcelona que apareix al llarg del relat no és un simple decorat. Les diferències de classe, les feines, els codis de conducta i les possibilitats materials condicionen els moviments de Carola. Capmany fa que una trajectòria personal sigui també una manera de mirar els canvis de la ciutat i del segle. No cal confondre la protagonista amb l’autora per reconèixer-hi una interrogació feminista: fins a quin punt una persona pot escollir la seva vida si els altres ja li han assignat un paper?

La ironia obre espai

El títol té una alegria que pot semblar transparent, però la novel·la demana llegir-lo amb atenció. Capmany no presenta la felicitat com una fórmula ni converteix la identitat en una etiqueta fixa. La primera persona de Carola permet acostar-nos als seus canvis sense tancar-los en una lliçó moral. Hi ha una llibertat literària en aquesta manera de narrar: la protagonista pot ser astuta, vulnerable o contradictòria sense haver de representar totes les dones.

Per això Feliçment, jo sóc una dona encara és una lectura suggeridora. Ens recorda que explicar una vida no és posar-hi un punt final, sinó obrir-la a noves interpretacions. Carola escriu les seves memòries; els lectors, en canvi, hem de decidir si sabem escoltar una veu que no demana permís per existir.

Rafael Julivert Ramírez

Fonts consultades:
– https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/obra/felicment-jo-soc-una-dona
– https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-aurelia-capmany-i-farnes
-https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2652/felicment_jo_soc_dona_capmany_quadern_alumnat_2019.pdf?isAllowed=y&sequence=1