Viatges i flors: els mons que Rodoreda va fer créixer amb paraules

Estimated read time 4 min read

Un poble impossible pot dir-nos alguna cosa molt real. Una flor inventada pot revelar una emoció que no sabríem anomenar. A Viatges i flors, Mercè Rodoreda va reunir dues sèries de proses breus que conviden a mirar el món des d’un altre angle.

Quan pensem en Mercè Rodoreda, sovint ens venen al cap la Natàlia de La plaça del Diamant o la casa de Mirall trencat. Però la seva imaginació també va trobar una forma més petita i lliure. Viatges i flors, publicat el 1980, no demana seguir una gran trama ni memoritzar una nissaga. Proposa entrar, peça a peça, en llocs i espècies que només existeixen perquè algú els ha escrit. Aquesta llibertat no fa el llibre menys exigent: darrere la fantasia hi ha una mirada molt atenta a les persones.

El volum té dues parts, «Viatges a uns quants pobles» i «Flors de debò». La primera aplega dinou viatges; la segona, trenta-vuit flors. La precisió dels nombres contrasta amb la llibertat de les invencions. Rodoreda construeix un petit catàleg de l’impossible i, en fer-ho, ens recorda que la literatura pot explorar la realitat sense limitar-se a copiar-ne l’aspecte.

Viatjar sense mapa

Els pobles del llibre no s’han de buscar en una carretera. Són indrets imaginaris que funcionen amb regles pròpies, i el lector els visita durant unes pàgines abans de continuar el camí. Un estudi sobre l’obra publicat per l’Institut d’Estudis Catalans destaca precisament la singularitat del recull i la dificultat de classificar-lo dins les formes habituals del conte. Aquesta indefinició és part del seu encant: són viatges, narracions, estampes i preguntes alhora.

La fantasia pot semblar una fugida, però no obliga a deixar el món enrere. Un poble inventat permet exagerar un costum, fer visible una por o observar una relació humana des d’una distància inesperada. A diferència d’una crònica de viatges, aquí no importen els quilòmetres recorreguts: el desplaçament passa sobretot en la manera de pensar. No cal que el lector descodifiqui cada detall com si fos una endevinalla. N’hi ha prou de deixar-se sorprendre i notar què ressona després de tancar la pàgina. És una lectura que demana curiositat més que no pas un mapa.

Un jardí que no cap en un herbari

«Flors de debò» juga amb una paradoxa deliciosa: les flors són literàries, però les sensacions que desperten poden resultar ben recognoscibles. Rodoreda les descriu amb una prosa que concentra observació, humor i, de vegades, inquietud. El títol de la secció sembla assegurar-ne l’existència mentre el text ens convida a acceptar una altra mena de veritat, la de la imaginació. No és botànica; és una manera d’investigar els afectes i les ombres humanes.

Hi ha, a més, una història dins la història del llibre. Segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Rodoreda va donar per acabades les trenta-vuit peces florals a Ginebra, prop de vint anys abans de publicar-les, quan escrivia La plaça del Diamant. En canvi, va redactar els viatges cap al final dels anys setanta a Romanyà de la Selva, mentre enllestia Quanta, quanta guerra…. La mateixa coberta reuneix, doncs, textos nascuts en dos moments i dos llocs molt diferents.

Una obra de maduresa feta de retorns

La separació temporal ajuda a llegir el volum sense prendre’l per una ocurrència tardana. Les flors provenen dels anys d’exili; els viatges, de l’etapa de retorn a Catalunya. La guia del Departament d’Educació sobre Rodoreda descriu l’obra com a prosa poètica, situada entre la fantasia i la imaginació. L’edició de 1980 va posar en diàleg aquestes dues energies creatives. És una composició que mira endavant sense perdre el que havia quedat escrit abans.

Llegir Viatges i flors avui és concedir-nos el plaer de no saber del tot on som. La precisió de la llengua fa creïbles pobles inexistents i flors que cap jardiner no podria plantar. Rodoreda no ens demana que hi visquem; ens convida a tornar a casa amb la mirada una mica canviada. Potser aquest és el millor viatge que pot oferir un llibre breu.

Rafael Julivert Ramírez

Fonts consultades:
– https://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/obra/viatges-i-flors
– https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000338/00000007.pdf
https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2654/merce_rodoreda_perfils_narrativa_2008.pdf?isAllowed=y&sequence=1


Descubre más desde Masticadores

Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.

You May Also Like

+ There are no comments

Add yours