Aurora Bertrana: el viatge que va eixamplar la literatura catalana.

Amb «Paradisos oceànics», publicat el 1930, Aurora Bertrana va acostar la Polinèsia als lectors catalans. El seu viatge també convidava a revisar les certeses de casa i ampliava l’espai des d’on una dona podia escriure i intervenir en la vida cultural.

Un llibre que obre finestres
Hi ha llibres de viatges que ens fan buscar un indret al mapa. D’altres ens obliguen a mirar de nou el lloc on vivim. La proposta d’Aurora Bertrana permet totes dues lectures: seguir una experiència llunyana i preguntar-nos què considerem natural només perquè ens resulta conegut. Aquí comença l’interès de recuperar-la avui, més enllà de la fascinació que encara desperten les illes del Pacífic.

Nascuda a Girona el 1892, Bertrana es va formar musicalment i va estudiar violoncel. Abans de consolidar-se com a escriptora, va viure a Suïssa, on també va actuar en un trio femení de jazz. Aquest recorregut ajuda a entendre una trajectòria construïda entre llengües, oficis i desplaçaments. La seva formació cultural es va desplegar en espais diversos, amb experiències que després trobarien lloc en l’escriptura.

Del Pacífic a les llibreries
Entre el 1926 i el 1929 va viure a la Polinèsia. D’aquella estada van sortir reportatges per a la revista D’Ací i d’Allà i el material de Paradisos oceànics. Publicat el 1930, el llibre va aconseguir un èxit que va donar projecció pública a l’autora. La distància geogràfica es convertia, així, en proximitat de lectura: allò que havia observat lluny arribava a les mans del públic català.

La Biblioteca de la Universitat de Girona inclou aquesta obra en una tria de literatura de viatges i en recorda l’èxit de vendes. És una bona porta d’entrada a Bertrana: un llibre nascut d’una experiència concreta que ens permet pensar en la capacitat de la prosa per travessar distàncies. Quan un paisatge entra en una llengua, també n’eixampla les possibilitats expressives i el repertori d’experiències compartides.

Qui té dret a explicar el món?
La novetat de Bertrana també tenia a veure amb la persona que signava. Una dona relatava la seva experiència, publicava i adquiria autoritat cultural. L’estudiosa Neus Real ha analitzat com l’autora va construir conscientment una personalitat pública pròpia a través dels llibres, els articles i les intervencions culturals. Aquesta dimensió és important per evitar que la recordem únicament com una aventurera de biografia pintoresca.

Escriure exigia donar forma al que havia viscut i trobar una posició des d’on adreçar-se als altres. El viatge aportava matèria, però la carrera literària demanava decisions. Llegida des d’aquí, Bertrana permet fer una pregunta que continua sent útil: a qui reconeixem la capacitat d’observar, interpretar i explicar? La història d’una literatura també es transforma quan canvien les persones que poden ocupar aquest lloc.

Llegir amb curiositat i sentit crític
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana destaca que el coneixement d’altres cultures li serveix per qüestionar la prepotència occidental i catalana. Aquesta obertura convida a una lectura atenta. Tanmateix, convé acostar-se a qualsevol relat de viatges distingint entre el món que descriu i la mirada que l’organitza. Cap narrador no ens ofereix un territori sencer: selecciona escenes, interpreta comportaments i decideix què mereix ser explicat.

Per això, podem llegir Paradisos oceànics amb una doble curiositat. D’una banda, seguir el descobriment de l’autora; de l’altra, observar com construeix la distància entre allò familiar i allò desconegut. En un club de lectura, aquesta pregunta pot obrir una conversa fecunda: quan llegim sobre una altra societat, què aprenem dels seus habitants i què descobrim de les expectatives de qui ens en parla?

Una llengua amb horitzó
Recuperar Aurora Bertrana és recordar que la literatura catalana té una geografia oberta. Els seus llibres ens proposen sortir del recorregut habitual i acceptar que una veu arrelada aquí pot interrogar experiències de qualsevol latitud. Llegir-la avui significa concedir temps a aquesta trobada, sense pressa per convertir-la en una postal. Potser el millor viatge literari comença precisament així: quan obrim un llibre disposats que el món ens resulti una mica menys previsible.

Rafael Julivert Ramírez

Fonts consultades

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, biografia d’Aurora Bertrana: formació musical, etapa suïssa, reportatges i publicació del primer llibre.
https://www.escriptors.cat/index.php/autors/bertranaa/biografia
AELC, fitxa de Paradisos oceànics: cronologia de l’estada polinèsia, 1926–1929, i llibre de 1930.
https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa/obra/paradisos-oceanics
Neus Real, «De la xocolata amb melindros a la mostassa alemanya: Aurora Bertrana, un nou model de la intel·lectual catalana moderna», fragment reproduït per l’AELC: interpretació de la construcció de la figura pública de l’autora.
https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa/neus-real-analitza-bertrana-com-nou-model-dintellectual
Biblioteca de la Universitat de Girona, «La literatura i el viatge»: presència del llibre a la selecció i èxit de vendes.
https://www.udg.edu/en/biblioteca-edicions/detall-noticies/eventid/64725?internacional=en%2Ceventid

Suport complementari al paràgraf sobre la crítica cultural: pòrtic de l’AELC.
https://www.escriptors.cat/index.php/autors/bertranaa/portic