La majoria de les revolucions polítiques tenen una data destacada, que s’associa per sempre més a tot el que va suposar la Revolució en qüestió: el 4 de juliol de 1776 per a la Declaració d’Independència dels EUA; el 14 de juliol de 1789 per a la presa de la Bastilla; el 24 d’octubre de 1917 per a la Revolució Soviètica. En canvi no passa igual amb les Revolucions Tecnològiques: quin dia va començar la Revolució Neolítica, la Industrial o la Digital? És una pregunta sense resposta, fins i tot sense sentit. En canvi, amb la IA, el 30 de novembre de 2022 ha passat a la història com el dia que es va desencadenar la Revolució… o si més no la bogeria econòmica, política i social associada a ella. Perquè hi ha un abans i un després de la publicació de ChatGPT: un a.C. lent i silenciós en mans d’especialistes que desenvolupaven una tecnologia de futur, i un d.C. vertiginós i sorollós en les mans i en les veus de milers de milions d’usuaris, que està condicionant l’economia, la geopolítica mundial i el mateix futur de la humanitat.
Estem a l’any 4 d.C. Ha passat una eternitat des que milions de persones van descobrir que podien parlar amb uns «ens» (bots, algorismes, bitxos… elegiu vosaltres mateixos la paraula) que dominaven el llenguatge: tots els llenguatges. Alguns els deien cacatues estocàstiques i els menystenien per les seves al·lucinacions i limitacions; avui el poder econòmic i polític és conscient que estem davant la tecnologia més poderosa de la història i el comú dels mortals ens ho mirem entre la indiferència i desinformació de la majoria i la fascinació i preocupació dels més informats.
Considerant els protagonistes que impulsen i dominen la Revolució i els que la patim, o hauríem de gaudir, podem distingir quatre grans tipus d’actors: 1) els Tecnocapitalistes que creen les IAs i que s’han convertit en els individus més poderosos del món; 2) els Governs de la Xina i els Estats Units, conscients que està en joc el domini del món, i que segueixen de prop els canvis tecnològics liderats per les seves empreses, mentre que altres potències menors —molt en particular Europa— adopten posicions sovint incoherents o dubitatives; 3) els Experts que majoritàriament fan crides a la responsabilitat i l’acció prudent d’uns i altres; i 4) la Societat Civil, aquesta majoria gairebé sempre silenciosa, que rep una pluja d’advertiments, sovint alarmants o preocupants, sense que de moment hagin sortit moviments socials o polítics que es posicionin davant el tsunami tecnològic. Val a dir que en aquesta Societat Civil s’hi inclouen no solament els ciutadans sinó també les seves empreses, petites o grans, organitzacions i associacions i, en general, tot el variat teixit de les societats que, sense poder-hi actuar directament, perceben que seran afectades pel tsunami.
Fins ara poques veus s’han alçat adreçant-se a aquesta societat civil en referència a la Revolució IA: una de les més clares va ser sens dubte la del papa Lleó XIV amb la seva encíclica Magnifica Humanitas, publicada el passat mes de maig. Més recentment, fa tot just una setmana, ha estat ni més ni menys que Bill Gates qui ho ha fet amb un article titulat «L’era turbulenta de la IA ja és aquí. Les decisions que prenem ara són crucials». Gates és un perfil radicalment diferent al del papa Lleó, però comparteix amb aquest l’auctoritas per adreçar-se al món parlant de la Revolució IA. El Papa per la seva figura moral; Gates perquè va ser un dels grans protagonistes de l’anterior Revolució Digital i es pot adreçar i dialogar tant amb els seus companys tecnocapitalistes com amb tota mena de governs i experts que el consulten habitualment. Sense oblidar la seva extensa acció filantròpica, que li dona també l’autoritat moral per adreçar-se a la societat en general.
El diagnòstic de Gates és contundent: la transició cap a l’era de la IA serà un dels períodes més convulsos de la història humana, i ara mateix no ens hi estem preparant adequadament. Diu molt gràficament que «ni tan sols hi ha un pla per elaborar un pla» que faciliti aquesta transició i adverteix de tres riscos imminents: la destrucció permanent d’ocupació, l’ampliació de la capacitat de fer mal i l’impacte sobre el desenvolupament infantil i les relacions humanes. Però també aporta optimisme sobre els immensos beneficis en salut, serveis públics, educació i l’impacte positiu immediat en països de renda baixa. Res que no s’hagi dit ja.
Però en la meva opinió la millor part de l’article són les seves propostes concretes per començar a treballar en aquesta transició: 1) la creació d’una arquitectura institucional nova, nacional i internacional, que combini elements del règim d’inspeccions nuclears, la regulació aeronàutica i els acords sobre la capa d’ozó, exemples tots tres d’èxit en la col·laboració internacional; 2) l’acord, com una mena de dret dels humans, de crear una «reserva natural humana», un conjunt d’ocupacions que no lliuraríem en cap cas a les noves IAs; i 3) reequilibrar la fiscalitat del treball i el capital, gravant els tokens i els robots, evitant així que el sistema fiscal empenyi a substituir persones per màquines.
Any 4 d.C.: Magnifica Humanitas d’un Papa matemàtic; magnífiques propostes d’un tecnocapitalista filantrop. Tot va molt de pressa: l’any 5 d.C. hauríem de tenir un pla… per elaborar un pla. Perquè l’AI-gua segueix pujant…
Article aparegut originalment a https://inteligencia-artificial.cat/tribuna.html
Descubre más desde Masticadores
Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.
