Joaquim Ruyra: el rem que va sortir d’un llibre

Una narració de Joaquim Ruyra va inspirar la construcció d’un rem que els seus admiradors van portar al santuari del Vilar, a Blanes, el 1934. Aquest viatge de la pàgina al paisatge permet descobrir una literatura capaç de transformar la memòria d’un lloc.

Hi ha objectes que només existeixen mentre llegim. Ens els imaginem, els seguim dins d’una història i els deixem entre les pàgines quan tanquem el llibre. De vegades, però, algú decideix donar-los forma. Una comunitat reconeix en aquell objecte alguna cosa seva i el fa passar al món compartit. A Blanes, aquesta frontera es va travessar amb un rem nascut de la narrativa de Joaquim Ruyra.

Una costa feta de paraules

Publicat el 1903, Marines i boscatges aplegava quinze narracions. Hi convivien impressions, fantasies i relats més extensos, entre els quals hi havia El rem de trenta-quatre. El paisatge i la vida marinera de Blanes hi tenien una presència decisiva. La diversitat del volum mostra que Ruyra trobava en aquell entorn moltes possibilitats narratives: el record, la imaginació i l’experiència humana podien compartir les mateixes ribes.

L’AELC destaca la qualitat de l’estil com a element que dona unitat al conjunt. És una observació útil per acostar-nos al llibre. Podem començar atrets pels fets que s’hi expliquen i acabar llegint amb atenció la manera com estan escrits. Una escena ens reté per la precisió amb què fa present un lloc; una conversa, per la sensació que una veu concreta ens parla des de la pàgina.

El 1920, Ruyra va publicar-ne una versió ampliada i revisada amb el títol Pinya de rosa, que designa un nus mariner. Segons el Diccionari de la literatura catalana, aquella edició també adequava els relats a la gramàtica fabriana. El llibre canviava mentre l’autor treballava la llengua: la fidelitat a un món proper anava acompanyada d’una exigència formal que no donava la feina per acabada.

El mar, entre bellesa i amenaça

En aquestes narracions, el mar pot provocar admiració i també convertir-se en una força destructora. La convivència d’aquestes dues cares impedeix reduir-lo a un simple decorat. Viure a prop de l’aigua implica conèixer-ne la bellesa i assumir-ne la incertesa. Aquesta tensió dona gruix als personatges i a les decisions que han de prendre.

A El rem de trenta-quatre, la barca de mitjana Santa Rita s’enfronta a un temporal. Marianna, filla del patró Saura, fa una prometença, i el relat vincula el perill viscut amb un exvot. El rem del títol té trenta-quatre pams. La precisió de la mesura ajuda a imaginar un objecte que, dins de la història, concentra una experiència de por i d’esperança.

Sense explicar-ne tots els episodis, aquest punt de partida ja convida a llegir amb una pregunta: com arriba una peça de fusta a carregar-se de significat? La narració ho fa possible perquè hi associa persones i circumstàncies. Allò que podríem descriure en poques paraules es converteix en un record que els lectors poden compartir.

Quan els lectors continuen la història

L’Arxiu Municipal de Blanes documenta el pas següent. En un homenatge a Ruyra celebrat el maig de 1934 va sorgir la iniciativa de construir un rem com el de la narració. El 27 de setembre d’aquell any, coincidint amb l’aniversari de l’escriptor, el van portar al santuari del Vilar. L’acte es va filmar, i la recerca de l’Arxiu va permetre recuperar-ne el rastre per a la commemoració de l’Any Ruyra de 2003.

Aquest episodi parla de la recepció d’una obra amb una claredat especial. Els admiradors van trobar una manera de respondre al llibre: construir, transportar, reunir-se. La lectura adquiria una dimensió material i col·lectiva. El relat havia proporcionat una imatge prou intensa perquè unes altres mans volguessin sostenir-la.

Llegir també és tornar als llocs

La ruta literària dedicada a Ruyra que presenta Turisme Blanes relaciona l’escriptor amb els espais de la població. Aquesta proximitat entre lectura i territori ofereix una bona manera de retrobar-lo: llegir un relat i després mirar el paisatge amb les preguntes que ens ha deixat.

El rem ens recorda que el patrimoni literari es construeix també amb les respostes dels lectors. Una obra pot canviar la manera de reconèixer un indret, d’explicar-lo o de celebrar-lo. Obrir avui Ruyra és reprendre aquest intercanvi: escoltar les seves paraules i descobrir què ens fan veure quan tornem a mirar el mar.

Rafael Julivert Ramírez

Fonts consultades

AELC, «Marines i boscatges» (sinopsi d’Edicions 62): publicació el 1903, quinze narracions, inclusió d’El rem de trenta-quatre, paisatge blanenc i valor de l’estil.
https://www.escriptors.cat/autors/ruyraj/obra/marines-i-boscatges
Diccionari de la literatura catalana, Enciclopèdia.cat, «Pinya de rosa»: edició de 1920, nus mariner del títol, revisió lingüística i dualitat del mar en els relats.
https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/pinya-de-rosa
Ajuntament / Arxiu Municipal de Blanes, «El Rem de trenta-quatre», text de M. Àngela Sagrera Perpiñà: síntesi argumental, mida en pams, homenatge de maig de 1934, trasllat del 27 de setembre i pel·lícula recuperada amb motiu de l’Any Ruyra. Consultat en el text indexat complet; l’obertura directa ha retornat error.
https://www.blanes.cat/imob/arxiu.publicacions.elrem
Turisme Blanes, «Joaquim Ruyra’s route»: relació de l’autor amb Blanes i itinerari literari.
https://www.blanescostabrava.cat/en/pf/joaquim-ruyra-route/