Desarmar la IA amb les armes de la democràcia

Article publicat originalment a: https://inteligencia-artificial.cat/tribuna.html

Que La Marseillaise és un dels himnes revolucionaris més coneguts, i probablement més bonics, és quelcom que admet pocs dubtes; i que la Revolució Francesa, que el va inspirar, és una de les revolucions polítiques més importants de la història, pel seu impacte en les societats de tot el món, és també poc discutible. Aquell «aux armes citoyens, formez vos bataillons» no ha parat de ressonar en les ments i els cors de milions de persones, des que va ser creat el 1792.

Que el desplegament explosiu de la IA generativa representa una Revolució Tecnològica de gran i ràpid impacte és, gairebé 4 anys després de ChatGPT, també força evident. Quin, quan i com serà aquest impacte és motiu de preocupació i debat en gairebé tots els àmbits socials d’arreu del món: valgui, com a mostra significativa, la recent encíclica Magnifica Humanitas, presentada pel propi papa Lleó XIV. No és casualitat que el papa que porta el mateix nom del seu antecessor, que va publicar una encíclica que abordava els efectes socials de la Revolució Industrial, es posicioni ara davant la Revolució IA.

Les grans empreses de l’àmbit IA es disputen la supremacia tecnològica amb innovacions literalment diàries; la resta d’empreses s’ho miren perplexes. Les grans potències es disputen l’hegemonia i l’aprofitament polític i militar d’aquests desenvolupaments; la resta de governs s’ho miren perplexes. Els científics més avançats en l’àmbit de la IA són contractats a cop de talonari per les empreses que desenvolupen els models; la resta de científics s’ho miren perplexes. I el 99,99% dels humans assistim a aquest tsunami, que molt probablement tindrà un impacte social profund i ràpid, amb una barreja d’ignorància, perplexitat i incredulitat, no exemptes de pura i simple por.

Què fer?, es preguntava un revolucionari com Lenin en un pamflet de l’any 1902, text fonamental per entendre la revolució soviètica de l’any 1917. Què cal fer?, ens preguntem milions de persones arreu del món, (pre)ocupades per com aquest tsunami canviarà les nostres vides i les dels nostres fills. Potser el valor més gran d’una encíclica papal com l’esmentada és que aborda una resposta a aquesta pregunta, en aquest cas des de la perspectiva d’una confessió religiosa que directament o indirecta influeix en l’opinió i el capteniment de milers de milions de persones. És bo sentir aquesta veu, venint d’una de les organitzacions més antigues i actives de la humanitat: però en calen moltes més. Quan Lleó XIV crida al «desarmament de la IA» es refereix a la necessitat d’evitar que es converteixi en un instrument de domini militar, econòmic o geopolític. I per aconseguir-ho crec que és necessari agafar les «armes» de la democràcia, de la reivindicació ciutadana dels drets fonamentals de les persones i de les cultures, de l’associacionisme com a resposta a l’individualisme passiu i conformista davant d’un dels canvis més grans i més ràpids als que ha estat sotmesa la nostra espècie: ni més ni menys que l’aparició i ràpid desenvolupament d’intel·ligències no humanes.

És per això que, pocs mesos després del 30 de novembre de 2022 (dia en què el món va conèixer ChatGPT), un grup de persones amb professions, procedències i visions variades, vam decidir crear CIVICAi (https://civicai.cat/). La raó d’existir de CIVICAi és sensibilitzar la ciutadania i reivindicar la seva participació en el desplegament segur i ètic de la IA. La continuada aparició d’aplicacions d’IA, que arriben ràpidament a mans de milions de persones i organitzacions de tot el món, posa en el centre del debat públic tant l’impacte social, econòmic i mediambiental d’aquesta tecnologia, com les seves implicacions ètiques i transcendència pel futur de la humanitat i del planeta. CIVICAi treballa per convertir aquesta preocupació ciutadana en acció, mitjançant la col·laboració i aliances amb entitats de la societat civil, i l’adopció dels següents principis: la regulació democràtica i supervisió continuada de la IA, i la participació de la societat civil en la seva governança.

No és moment de quedar-se contemplant la revolució com a ciutadans passius i pacients, quan està en joc el futur de les nostres societats i de la nostra espècie. És moment d’alçar la veu i organitzar-se. Cal desarmar la IA amb les armes de la democràcia; amb els batallons de l’associacionisme. Aux armes citoyens!

Manel Sanromà