Els set pilars de la revolució IA

Manel Sanromà
President de CIVICAI

M’agrada el número 7: segurament és una deformació d’astrofísic. I com que diuen que quan un té un martell a la mà tot li semblen claus, set són les raons que veig per afirmar que la IA generativa (o si es vol, la IA a seques) és la Revolució Tecnosocial més gran de la història. Que és una Revolució és quelcom que, a dia d’avui, pocs posen en dubte. Si és més gran que la Revolució Industrial o una seqüela d’aquesta, o encara de la Revolució Digital, és més discutible. Les 7 raons que em porten a afirmar que aquesta té entitat pròpia i és la més gran estan basades en característiques singulars i/o noves d’aquesta tecnologia, i en conjunt configuren un entramat per entendre per què estem davant d’una Revolució d’un abast i conseqüències històriques.

Primer.— La IA generativa domina el llenguatge, tot tipus d’ells, tant verbals com no verbals. Això inclou totes les llengües humanes, incloent el llenguatge matemàtic, codis informàtics, imatges, àudios, símbols. Quelcom que semblava gairebé patrimoni exclusiu de la intel·ligència humana ja no ho és, i aquesta és, al meu entendre, la novetat de més impacte per als humans i les nostres societats. Més enllà del debat sobre si simplement manipula signes o els comprèn, el fet és que totes les revolucions anteriors operaven sobre matèria (agricultura), energia (indústria) i informació (computació); ara la IA opera sobre significat.

Segon.— Aquest domini del llenguatge fa que no estem davant de simples Instruments (que també) sinó d’Agents. La tecnologia ens havia donat tota mena d’eines i màquines de propòsit i agència més o menys gran però limitada; des del control del foc a l’energia nuclear, des de la impremta a l’ordinador, des de l’alfabet al smartphone. La IA generativa trenca aquesta limitació d’abast i proporciona ens amb agència oberta, de propòsit general i lingüísticament mediada, només limitada per la imaginació dels humans que la creen i/o utilitzen.

Tercer.— Totes les revolucions prèvies van automatitzar múscul (agricultura, indústria) o operacions rutinàries d’informació (digital). Aquesta és la primera tecnologia que automatitza judici, creativitat i raonament, és a dir, allò que consideràvem específicament humà. Per tant, ens trobem per primera vegada davant l’automatització del treball cognitiu i creatiu. No solament utilitzem les màquines per produir o gestionar matèria, energia, treball o informació, sinó que podem parlar amb elles incorporant-les al treball creatiu.

Quart.— En línia amb els pilars anteriors, aquesta tecnologia afecta, des del mateix moment de la seva introducció, totes les professions cognitives; i no només aquestes. Aquest abast «360 graus» és també nou i explica en gran mesura l’impacte que la IA està tenint en el debat públic. Mai una tecnologia ha afectat, tant i a tothom, la vida i activitat dels humans, des dels primers moments de la seva implantació. I, des del punt de vista social, res no queda fora del seu impacte: salut, educació, creativitat, ciència, comunicació, seguretat, drets bàsics.

Cinquè.— La propietat d’aquesta nova tecnologia ens ofereix també un panorama radicalment nou. Les tecnologies, fins ara, havien estat creades per individus i/o organitzacions, públics (estats, exèrcits, universitats) o privats (empreses, inventors), però mai com ara l’origen corporatiu havia estat tan determinant. La concentració en mans d’uns pocs laboratoris privats de la innovació, l’escala del capital i de recursos materials necessaris i la manca de supervisió democràtica proporcional a l’impacte genera una situació política inèdita en la història, en què uns pocs tecnocapitalistes acumulen un poder superior al dels estats. L’impacte social de la tecnologia vindrà, com mai abans, determinat per com es desenvolupa la seva governança.

Sisè.— La IA no només cavalca sobre la infraestructura digital ja existent (xarxes, smartphones, núvol) sinó també sobre l’immens corpus digitalitzat de coneixement humà. És, doncs, doblement parasitària: del maquinari i del saber acumulat. Mai una tecnologia havia trobat un terreny tan abonat pel seu desplegament: plou sobre mullat. Això fa preveure, i explica, un factor diferencial sobre anteriors revolucions, com és la velocitat del seu desplegament: l’agricultura es va desplegar mundialment en escales de mil·lenis, la indústria ho va fer en segles i la digitalització en dècades. Ara estem assistint a canvis radicals en qüestió d’anys.

Setè.— Per primera vegada, una tecnologia pot accelerar el seu propi desenvolupament: la IA contribueix a fer millor IA. Tota tecnologia ha tingut poques o moltes millores al llarg de la seva socialització, però cap tecnologia anterior ha tingut la capacitat d’automillorar-se. Aquest bucle de millora recursiva és inèdit, acabi arribant, o no, a l’AGI (IA general) i/o ASI (superintel·ligència); termes i abast d’aquests que estan i seguiran en discussió. Visions o discussions apocalíptiques a banda, el futur d’aquesta tecnologia condicionarà el futur de la nostra espècie.

El popular Lawrence d’Aràbia va titular el seu magnífic llibre «Els set pilars de la saviesa» referint-se a una coneguda frase de la Bíblia que diu que «la saviesa ha edificat una casa sobre set pilars». M’he permès manllevar aquesta atractiva referència per fonamentar en set pilars l’anàlisi del per què aquesta intel·ligència (que no necessàriament saviesa) amb la qual haurem de conviure representa la més gran Revolució de la història. Cal no confondre una època de canvis accelerats amb el que realment representa la IA: un ràpid i monumental canvi d’època. Menystenir, embadalir-se o deixar aquesta revolució en mans d’uns pocs és una frivolitat o irresponsabilitat que no ens podem permetre.

Publicat originalment a intel·ligènciaartificial.cat el 6 d’agost de 2026.

Categoria: arxipèlag.