El Diccionari Alcover-Moll: un país sencer dins de les paraules by Rafael Julivert Ramírez

Hi ha llibres que responen dubtes; n’hi ha d’altres que expliquen una manera d’habitar el món. El Diccionari català-valencià-balear, conegut també com a Diccionari Alcover-Moll, pertany decididament a la segona família. Quan hi cerquem una paraula no hi trobem només una definició: hi apareixen veus de poble, fragments de literatura, oficis desapareguts, variants geogràfiques i una paciència col·lectiva que va voler prendre nota d’un país més extens que qualsevol mapa polític.

Una invitació a escoltar

El projecte va néixer de la iniciativa d’Antoni M. Alcover. L’any 1901 va difondre la famosa Lletra de convit, amb què demanava col·laboració per reunir paraules antigues i modernes, escrites i parlades, de tots els territoris de llengua catalana. No era una empresa concebuda des d’un únic despatx. Necessitava mestres, capellans, escriptors, estudiosos i lectors disposats a observar el parlar de cada lloc i a enviar-ne testimonis.

La idea tenia alguna cosa de biblioteca ambulant. Alcover i els seus col·laboradors van recórrer durant les primeres dècades del segle XX nombroses poblacions del domini lingüístic. El propòsit no era uniformar les paraules, sinó escoltar-les en la seva diversitat. Una mateixa realitat podia rebre noms diferents segons la comarca, l’illa o la ciutat; el diccionari els preservava sense convertir aquesta varietat en una anècdota folklòrica.

Literatura, parla i memòria

La gran singularitat del DCVB és que posa a conversar la llengua literària i el parlar vivent. Les seves entrades apleguen documentació d’autors que va des de l’edat mitjana fins a escriptors contemporanis de l’obra, al costat d’usos populars i localitzacions dialectals. Això fa que la literatura no hi aparegui com un jardí separat de la vida quotidiana, sinó com una de les formes que té la llengua de deixar rastre.

Per a un lector, aquesta és una lliçó estimulant. Davant d’un mot desconegut en una novel·la de Víctor Català, en un poema de Maria Antònia Salvà o en una rondalla mallorquina, el diccionari pot obrir una porta cap a la geografia i la història d’aquell mot. No ofereix una lectura tancada: ofereix context. I sovint recorda que una paraula no és una peça immòbil, sinó una vida d’usos, desplaçaments i canvis de significat.

La feina que va continuar

La mort d’Alcover, el 1932, no va tancar el projecte. Francesc de B. Moll en va assumir la continuïtat i la publicació. El diccionari, redactat també amb la participació de Manuel Sanchis Guarner i d’Aina Moll en diverses fases, es va editar en deu volums entre 1943 i 1959. Les dates importen: aquells anys van ser especialment adversos per a la cultura catalana. Acabar una obra d’aquesta dimensió significava defensar, amb treball metòdic, que la llengua tenia passat documentat i futur d’estudi.

La seva història també parla d’edició. L’Editorial Moll, fundada el 1934, va convertir Palma en un punt essencial per a la continuïtat de llibres i projectes en català. Darrere els volums gruixuts del DCVB hi ha, doncs, una infraestructura cultural: editors, correctors, corresponsals, arxius i lectors. Cap diccionari monumental no neix només del talent d’un autor; necessita una comunitat que llegeixi, classifiqui i mantingui obert el fil de la transmissió.

Del calaix de fitxes a la pantalla

El fons material d’aquella aventura impressiona encara avui. La documentació reunida va arribar a formar milions de cèdules, conservades amb altres materials d’Alcover i Moll a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Cada paperet concentra un gest minúscul: algú va sentir, va llegir o va recordar un mot i va decidir que no s’havia de perdre.

La consulta digital del DCVB ha fet accessible aquesta obra a qualsevol lector. La pantalla, però, no elimina la seva densitat històrica: la fa més visible. Clicant una entrada podem percebre l’enorme xarxa de lectures, converses i viatges que hi ha al darrere. El format canvia; la pregunta de fons es manté: quines paraules considerem dignes de ser guardades?

Un diccionari per rellegir el país

Potser la millor manera d’acostar-se al Diccionari Alcover-Moll no és buscar-hi només allò que ignorem. També podem usar-lo per rellegir. Quan una paraula d’un llibre ens obliga a aturar-nos, el diccionari restitueix la seva profunditat i ens retorna a l’obra amb una atenció nova. Ens ensenya que la cultura catalana no és un repertori uniforme, sinó una conversa llarga entre territoris, èpoques i maneres de dir.

En un temps de respostes instantànies, aquests deu volums continuen proposant una altra velocitat: la de qui escolta abans de definir. És una manera exigent i generosa d’entendre la literatura, la llengua i la memòria compartida.